Caracterització molecular de mecanismes de resistència als antibiòtics
L'augment de la resistència als antibiòtics és un problema de salut global relacionat amb una morbi-mortalitat elevada.
Detecció de gens de resistència i/o deteccions de mutacions:
La detecció genotípica dels mecanismes de resistència es fa mitjançant amplificació i seqüenciació d'àcids nucleics (PCR).
Estudis de permeabilitat de membrana:
Els mecanismes associats a la permeabilitat de membrana, com ara la sobreexpressió de bombes d'expulsió o la pèrdua de porines, es realitza mitjançant extracció de proteïnes de membrana i posterior electroforesi en gels de poliacrilamida.
Estudi de plasmidis portadors de gens de resistència:
- Tipificació de plasmidis mitjançant PCR múltiple
- Estudi de transmissibilitat de plasmidis mitjançant assaigs de conjugació biparental
- Localització plasmídica dels gens de resistència mitjançant separació en gels d'agarosa mitjançant electroforesi en camp polsat digerides amb la nucleasa S1 i la seva posterior hibridació amb sondes específiques i marcades amb digoxigenina
Identificar la presència de clons majoritaris:
La identificació dels clons multiresistents es realitza mitjançant l'estudi de la seqüència tipus o MLST (Multi Locus Sequence Typing)
IR Biotyper:
L'espectrofotometria d'infrarojos per transformada de Fourier a l'anàlisi epidemiològica que realitza l'IRBiotyper permet caracteritzar la relació clonal d'aïllats bacterians en base a l'anàlisi de les vibracions dels carbohidrats que es troben a les glicoproteïnes i la càpsula externa de la majoria de bacteris.
Seqüenciació massiva del genoma i resistoma:
La seqüenciació massiva del DNA i l'RNA complet es realitza mitjançant MiSeq o/i Nanopore MinION