Caracterització molecular de mecanismes de resistència als antibiòtics

L'augment de la resistència als antibiòtics és un problema de salut global relacionat amb una morbi-mortalitat elevada.

Detecció de gens de resistència i/o deteccions de mutacions:

La detecció genotípica dels mecanismes de resistència es fa mitjançant amplificació i seqüenciació d'àcids nucleics (PCR).

Detecció de mutacions

 

Estudis de permeabilitat de membrana: 

Els mecanismes associats a la permeabilitat de membrana, com ara la sobreexpressió de bombes d'expulsió o la pèrdua de porines, es realitza mitjançant extracció de proteïnes de membrana i posterior electroforesi en gels de poliacrilamida.

 

Permeabilitat de parets

 

Estudi de plasmidis portadors de gens de resistència:

  • Tipificació de plasmidis mitjançant PCR múltiple
  • Estudi de transmissibilitat de plasmidis mitjançant assaigs de conjugació biparental
  • Localització plasmídica dels gens de resistència mitjançant separació en gels d'agarosa mitjançant electroforesi en camp polsat digerides amb la nucleasa S1 i la seva posterior hibridació amb sondes específiques i marcades amb digoxigenina

 

Gens de resistència

 

Identificar la presència de clons majoritaris:

La identificació dels clons multiresistents es realitza mitjançant l'estudi de la seqüència tipus o MLST (Multi Locus Sequence Typing)

 

Multi Locus Sequence Typing

 

IR Biotyper:

L'espectrofotometria d'infrarojos per transformada de Fourier a l'anàlisi epidemiològica que realitza l'IRBiotyper permet caracteritzar la relació clonal d'aïllats bacterians en base a l'anàlisi de les vibracions dels carbohidrats que es troben a les glicoproteïnes i la càpsula externa de la majoria de bacteris.

 

irbiotyper

 

 

 

Seqüenciació massiva del genoma i resistoma:

La seqüenciació massiva del DNA i l'RNA complet es realitza mitjançant MiSeq o/i Nanopore MinION

 

Tecnologia

Recursos de coneixement

Actualitat